Indietro

ⓘ Lengua de i segni taliana. La lengua de i segni taliana lé na lengua vixiva doperađa pì ke altro te la comunità sorda. Lé na part de la cultura de i sordi. La é ..




Lengua de i segni taliana
                                     

ⓘ Lengua de i segni taliana

La lengua de i segni taliana lé na lengua vixiva doperađa pì ke altro te la comunità sorda. Lé na part de la cultura de i sordi. La é doperađa de ẑirca 3.525.000 persone te lItałia, de 427.000 te la Svìzera e 1.500 te San Marino.

                                     

1. Gramàtica

La é divèrsa del talian parlà par èser puramènte vixivo, co na so strutura fonològica, morfològica e sintàtica. In particolare, il la dòpera i genitori sordi co i fioi sordi o parlanti. Se la pòl considerar na lengua a sè, divèrsa del talian. La pòl inveẑe aer gran somejanẑe co altre lengue orali. Par dir, i vèrbi no i va coniugadi drìo al tènpo, ma drìo al sogèto e a laẑion: ten cuesto, la se somea col basco. In più, existe forme pronominali numèrica par indicar "noaltri doi" o "voaltri voi" conpagn al grèco antico, e anca par "noaltri trei / cuatro / ẑincue". La concordanẑa de i vèrbi, agetivi e nòmi no la va drìo al gènere maschil e feminil, cofà par talian, ma sol drìo la poxiẑion tel spaẑio con cui se segna la paròla in cuestion.

El tòno de la vos el vèn sostituì co le espresion de la facia. Par le domande dirète "vèntu?", "studitu matemàtica?" ghen é na espresion apòsta, come che ghen é una par le domande conplèse "cuando vèntu?", "che stùditu?", "parché pianditu?", o una par i inperativi "vèn cuà!", "studia!", o par le fraxi relative "el libro che ò conprà", "la toxa che ti ghe parlei insieme".

Tel segno de la LIS ghen é 8 tòchi fondamentali: movimènto, orientamènto, configuraẑion, pòsto 4 conponènti manuali del segno, sguardo, espresion de la facia, labialiđaẑion / gesto de i làori e busto 4 conponènti no manuali del segno. Se parla de còpie mìnime, cioè do segni uguali in tut fora che ten una sola de sti tòchi fondamentali.